El criteri que he seguit és que les pel·lícules s’hagin estrenat comercialment (festivals no compten) durant el 2015 a Barcelona. En el cas que s’haguessin estrenat amb un títol traduït, aquest es troba indicat.

10  – White God

whitegod

(Hongria. Dirigida per Kornél Mundruczó)

“White God” ha estat interpretada com una fàbula política, però és un crit de  supervivència. Dels gossos, però també dels humans, per que no costaria gens imaginar-se una distopia on el paper dels gossos fos el de les nostres dues potes. Fins i tot si Kubrick va renegar de “Spartacus”, aquí Kornel Mundruczó en reivindica el seu esperit convertint les lluites de gladiadors en lluites clandestines de gossos organitzades per gent que pot semblar aliena, però que tenen algunes de les nostres pudors.

9-  Inside Out

insideout

(Estrenada comDel revés”. Estats Units. dirigida per Pete Docter i Ronnie Del Carmen)

Si ocasionalment podem tenir dubtes de Pixar, “Inside Out” els fa oblidar. A la factoria d’animació construeixen un relat psicològic molt més complet que en vegades anteriors, complementat amb una comedia que reprodueix el mateix ritme vertiginós dels seus millors títols. El resultat és una pel·lícula amb un magistral sentit del ritme i que aprofundeix en la naturalesa dels nens abans del pas a l’adolescència.

8- The Assasin

The-Assassin

(Taiwan-Xina-Hong Kong. Dirigida per Hou Hsiao-Hsien)

Els codis d’honor, les traicions i la fidelitat. “The Assasin” és la millor tradició contemplativa del cinema xinés sense renunciar a un discurs sobre la venjança i la violència. Amb una lentitud només aparent, “The Assasin” repta a observar i escoltar la respiració de la protagonista i del paisatge, gràcies al treball del director (Hou Hsiao-Tsien) però també del seu director de fotografía, Mark Lee Pin Bing, responsable del colorisme de títols com “In The Mood For Love”.

7 – It Follows

itfollows

(Estats Units. Dirigida per David Robert Mitchell)

Un gènere sobreexplotat (terror dirigit als adolescents) i un argument no gaire original, però tot i això “It Follows” fa renéixer el gènere gràcies a un gran poder de fascinació. Posseeix una especial atmosfera gèlida i esfereïdora, servida en uns plans amplis que esdevenen una mena de gàbia per protagonistes i espectadors. Més enllà de les diverses interpretacions sobre el seu discurs sobre la sexualitat juvenil i la mort, la pel·lícula enganxa i pot fer retornar malsons.

6- Mad Max: Fury Road

furyroad1

(Estrenada comMad Max: Furia en la Carretera”. Estats Units-Austràlia. Dirigida per George Miller. )

Després de molts intents no reeixits de ressuscitar la saga de “Mad Max”, trenta anys George Miller torna a omplir el combustible del cotxe de Max Rockatansky. Ho fa amb una orgia d’acció a motor que recupera el que va convertir la saga en un esdeveniment cinematogràfic únic, quelcom que s’havia perdut en part a “Más allà de la Cupula del Trueno”. Miller sap economitzar la historia per que siguin les nostres preguntes sobre Max (infravalorat Tom Hardy) i l’emperatriu Furiosa (Charlize Theron creant un mite) les que  fascinin més que no les possibles respostes.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s