Com ja saben, el criteri que he seguit és que les pel·lícules s’hagin estrenat comercialment (festivals no compten) durant el 2015 a Barcelona. En el cas que s’haguessin estrenat amb un títol traduït, aquest es troba indicat.

5-  Nightcrawler

nightcrawler

(Estats Units. Dirigida per Dan Gillroy)

Les essències del millor Scorsese es conjuren en aquest relat sobre la fascinació per la imatge als carrers de Los Angeles. De la ma d’un magnífic Jake Gyllenhaal, el debutant Dan Gillroy ofereix una pel·lícula vibrant sobre el voyeurisme militant d’un caçador d’imatges pels informatius televisius, que acaba gaudint d’un poder més gran del que s’imagina, i que acabarà defugint el seu control.

4- Ex-Machina

exmachina

(Regne Unit. Dirigida per Alex Garland)

Abans que l’onada de “Star Wars” els passés per sobre, Oscar Isaac i Domhnall Gleeson van protagonitzar aquest drama de ciència ficció. El novel·lista Alex Garland, després d’haver escrit els guions de “The Beach” (basat en un llibre propi) o “Sunshine” firma una primera pel·lícula que podrien firmar Ridley Scott o David Fincher. Una història de consciències robòtiques que pot passar al futur o al desconcertant present, augmentada també per el gran treball d’Alicia Vikander com a robot que pren possessió d’una consciència que no sap on la portarà.

3- Sils Maria (“Viaje a Sils Maria”)

silsmaria

(Regne Unit-França-Suïssa-Alemanya. Dirigida per Olivier Assayas)

Les pel·lícules sobre el mon dels actors i les actrius corren el perill de l’autoreferencialitat gratuïta, però no és el cas de “Sils Maria”.  Olivier Assayas es vesteix de Bergman i porta els límits entre la ficció i la realitat a noves fites on les actrius no tan sols es confonen amb els seus personatges sinó que esdevenen elements indissolubles del paisatge físic. Resulta difícil no pensar en el personatge de Valentine (Kristen Stewart apallissant sense pietat els seus crítics) com una personificació dels núvols alts que busca el personatge de Maria Enders, reflectida en una Juliette Binoche que ofereix el seu millor treball en molt de temps.

2- El Club

B091_C004_08034B

(Xile. Dirigida per Pablo Larraín)

A l’espera que “Spotlight” porti les denúncies contra l’església catòlica al capdavant de les pantalles de cinema de tot el mon, “El Club” porta els seus pecats des de la seva vessant més íntima. Sense les víctimes però amb responsables llençant el seu alè a tots nosaltres. Escoltem les seves pregàries però el seu mal transpira durant tota la pel·lícula, gràcies a l’atmosfera gairebé teatral que Pablo Larraín atorga a una historia massa inquietant com per acabar mirant a una altra banda.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s