Quatre apunts sobre: “Batman vs Superman: Dawn of Justice”, “10 Cloverfield Lane”, “Mustang” i “Carol”

batmansuperman2

– Vaig arribar a “Batman vs Superman: Dawn of Justice” amb reticències després de la decepcionant “Man of Steel”. I comparteixo algunes queixes generalitzades: Jesse Eisensberg fa un Lex Luthor sobreactuat, el monstre Doomsday sembla el ninot gegant d’un videojoc i a Ben Affleck li falta empenta en un Batman que no és ni heroi jove ni tampoc el monjo retirat de “The Dark Knight Returns”, el mític còmic de Frank Miller. Però la pel·lícula té més dinamisme del que sembla. Zack Snyder no és un mestre narrador, però aconsegueix una pel·lícula amb bon ritme, més per l’acumulació de novetats (com la imponent aparició de Wonder Woman) que per habilitat. En tot cas, el to cinematogràfic de l’univers DC comença a prendre forma.

10cloverfield– Concebuda com a hereva espiritual de “Cloverfield” (“Monstruoso”), “10 Cloverfield Lane” és bon cinema comercial. Res no queda del “found footage” de la celebrada pel·lícula del 2008 i trobem una barreja d’intriga, ciència ficció en versió conspiranoica i fins i tot les comèdies dels anys 80, o si no parin atenció a quina pel·lícula veu el personatge de John Goodman. Té un problema, que no és petit: Des del moment que sabem quin és el títol, el desenllaç d’aquesta no és imprevisible. Tot i això, els perfils psicològics que descriu són prou interessants. Per cert, qui cregui que el personatge de John Goodman és exagerat, que miri aquest resum de vídeos de “preppers”, els nord americans que es preparen per el dia del judici final.

Mustang

– Amb “Mustang” es pot tenir un bon debat. En un moment on bona part del mon musulmà tracta d’allunyar-se del terrorisme, “Mustang” és una pel·lícula que mostra que aquella religió té conflictes més íntims per resoldre. Per que és pràcticament impossible d’allunyar d’aquesta pel·lícula una visió repressiva de l’Alcorà, de la mateixa manera que una visió tancada del catolicisme és el que origina escàndols com el narrat a “Spotlight”. A “Mustang” trobem una pel·lícula senzilla i colpidora, que narra com 5 germanes adolescents veuen el futur escapar de les seves voluntats. Tot i el seu arrelament a Turquía, té acabats certament occidentalitzats, cas d’una realització que remet a “The Virgin Suicides” o la banda sonora de Warren Ellis (dels Bad Seeds de Nick Cave o The Dirty Three), però que no difonen el seu impacte.

 

carol– Una recuperació tardana, però necessària per un servidor: “Carol”. A Todd Haynes se li ha de reconèixer que és un director que sap escollir temàtiques incòmodes. Això no evita que alguns resultats finals tinguin un punt d’excés, en el mal sentit de la paraula. En excés sensacionalista (“Velvet Goldmine”) o de pastitx, a “Far From Heaven”. Però a “Carol” Haynes confirma la seva maduresa amb un drama gens cínic, molt ben mesurat i on Cate Blanchett i Rooney formen una parella que es complementa a la perfecció.

 

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s