Seguim amb les millors pel·lícules del 2016. També poden consultar les posicions del 20 al 11 i del 10 al 6.

(la imatge de l’entrada és de ‘The Duke of Burgundy’)

 

5- THE WITCH (Estrenada com “La Bruja”. Dirigida per Robert Eggers. Estats Units / Canadà)

No és difícil imaginar gent que encara pensi en la “lentitud” com quelcom negatiu dins una pel·lícula. A la mateixa sessió meva es va percebre alguna queixa queixa. En tot cas, s’haurien de preguntar què farien a un bosc del segle XVI. Com afrontarien una vida basada en la temença del Déu predominant. I la resposta és molt similar a “The Witch”, que deixa en evidència les pel·lícules que confonen por amb ensurts. Aquí no hi ha por, el que hi ha és el temor paralitzant d’allò desconegut, les preguntes que comporten. És el dimoni qui m’alliberarà? És Déu present als boscos? Amb una fotografia pictòrica i un us de la llum majestuós, poc cinema ens acosta a grans preguntes com aquesta sense caure en els clixés. I un exemple és “The Witch”.

 

4 – ANOMALISA (Dirigida per Charlie Kaufmann. Estats Units)

Un home britànic que ha deixat el seu país per anar a viure al sol de Los Ángeles. Excel·leix a la seva feina però aviat es veu devorat per una rutina que el portarà a una avorrida convenció de la seva encara més avorrida feina a l’avorrit oest mitjà dels Estats Units. Aquest seria un pla ampliat de l’inici de “Anomalisa”, que per mitjà de l’animació en “stop motion” pren un tema corrent i el converteix en un retrat de les misèries de l’home de mitjana edat. Kaufmann no renuncia al seu particular sentit estètic, però el modera per aconseguir que les ferides tinguin els mateixos colors vius. Mai una versió de ‘Girls Just Want To Have Fun’ no havia resultat tan trista.

paterson

(imatge de ‘Paterson’)

3 – PATERSON (Dirigida per Jim Jarmusch. Estats Units / Alemanya / França)

Un personatge central i una historia que n’emergeix. Un punt de partida senzill que ha guiat la carrera de molts directors, però molt pocs tenen el segell de Jim Jarmusch. Durant anys el director de “Down by Law” ha fet sorgir la poesia dels personatges més corrents, i en un moment de maduresa no hauria de sorprendre que escolli a un poeta per sublimar el seu art. És el personatge de Paterson (magnífic Adam Driver), poeta i conductor d’autobús, que refugia les seves paraules en llibretes de paper i no en ordinadors. D’aquesta manera, Paterson connecta amb els poetes del passat i Jarmusch amb el millor cinema de sempre.

 

2 – THE DUKE OF BURGUNDY (Dirigida per Peter Strickland. Regne Unit)

Deia Tarkovsky que existeixen dos tipus de directors, els que tracten de recrear el mon que els envolta i els que creen el seu propi mon, que generalment son poetes i que contraposen el seu cinema al més comercial, que no satisfà les necessitats més íntimes i profundes de l’espectador. Amb Peter Strickland estem davant d’un autor amb mon propi. Un mon deutor del “giallo” italià o de Jess Franco, però que a “The Duke of Burgundy” es revel·la com una de les experiències més enigmàtiques del cinema contemporani. És una historia d’amor, dominació, perversió o finesa? Per què totes les protagonistes són dones? Per què hi apareixen maniquins com a públic a l’escena d’una conferència? Res no sembla tenir sentit i al mateix temps Strickland crea una atmosfera pròpia on tot encaixa. Un xiuxiueig que diu “Pinastri” i tot queda expressat.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s