“Vaiana” pot tenir un component d’afirmació femenina que no n’amaga d’altres menys progressistes

vaiana 3.jpeg

En el moment que escric aquestes paraules estem a les darreries de les festes de Nadal i Reis. Si són aficionats al cinema, possiblement aquests dies hagin anat a veure “Vaiana”, el nom amb el que s’ha estrenat “Moana”, darrera pel·lícula de Disney. Si tenen criatures, les possibilitats que això hagi passat s’incrementen exponencialment.

Si tenen una mica d’interès pel cinema hauran llegit crítiques elogioses, posant l’accent en la protagonista, una noia forta, princesa a la Polinesia. Fins i tot Jordi Costa, a la seva crítica de “El País”, afirmava que: “John Musker y Ron  Clements aplican el patrón que, a partir de ‘La sirenita’, reformuló la clásica mitología de las princesas disney en relatos de emancipación y autoafirmación femenina”.

A Walt Disney se’ls ha acusat (amb raó) de vorejar amb el racisme (el cas llunyà de “Song of The South”) o d’exercir el “whitewashing”, convertir en blancs herois, heroïnes, prínceps i princeses amb orígens a altres ètnies. Fins i tot davant l’anunci de Disney de fer una pel·lícula de carn i ossos de “Mulan”, s’han iniciat campanyes preventives que avisen a la productora que procurin un repartiment asiàtic, fins i tot abans de saber-se cap detall de la producció. La preocupació per la raça és certament legítima, i “Vaiana” dona un aire fresc.

vaiana-2

Amb tot, no deixa de sorprendre que la lupa amb la que es mira el suposat component feminista o racial de la pel·lícula s’allunyi d’altres contextos on hauria de rebre un anàlisi anàleg. Si miren la pel·lícula amb més detall, veuran que Vaiana no es planteja en cap moment modificar el destí atorgat, liderar una monarquia hereditària on la seva família n’és la dominadora pels segles dels segles. Tampoc no he llegit per cap banda la obvietat del missatge religiós (vorejant en el proselitisme) que té, on la terra, el mar, les illes són creació d’un Déu (o Deessa) amb capacitat redemptora.

Què vol dir això?  Que “Vaiana” és una pel·lícula monàrquica i religiosa i hauria de rebre un judici com a tal? Res més lluny de la meva intenció. Si han gaudit de “Vaiana” per qualsevol motiu es troben en el seu dret. Per un servidor, la pel·lícula té una arrancada vistosa i treballada per patir un cert daltabaix a partir del segon terç, on baixa el nivell per recuperar-se amb prou feines per el final. I amb perdó pels fans de Lin Manuel Miranda, les cançons no m’han semblat gaire reeixides.És una opinió de la pel·lícula com a narració de la que en poden discrepar, evidentment. És totalment legítim gaudir-ne com es gaudeix de qualsevol pel·lícula, per motius purament cinematogràfics.

El que si s’hauria de considerar és que, si busquem excuses de suposat progressisme, no només posar èmfasi en aquelles que reforcen els nostres sentiments (siguin positius  o negatius) envers una obra fílmica.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s