L’entesa entre Michael Dudok de Wit i Studio Ghibli resulta una experiència visual única

LA TORTUE ROUGE – (Estrenada com “La Tortuga Roja”, França / Bèlgica / Japó)

Dirigida per Michäel Dudok de Wit – 2017

El neerlandès Michael Dudok de Wit s’endugué l’Oscar al millor curt d’animació l’any 2000 per “Father and Daughter”. El que semblaria un pas endavant per llançar-se al llargmetratge no va ser tal i Dudok va preferir esperar i a ensenyar, il·lustrar llibres, fer publicitat i seguir amb els curtmetratges. Disset anys han passat per veure el seu primer llarg. I ha estat amb la millor companyia possible, una coproducció feta a França amb el suport de Studio Ghibli.

El nom de l’estudi japonès fa salivar a crítica i públic entès, tot i que no necessàriament ha de significar èxit. Vegin els magres resultats d’audiència de les darreres estrenes locals de “El Cuento de la Princesa Kaguya”, “El Recuerdo de Marnie” o fins i tot “El Viento Se Levanta” (ni Miyazaki pot salvar-se) com a exemple. Amb l’incert futur de l’estudi japonès a l’aire, era una jugada arriscada, revestia un cert interès pensar com Ghibli afrontaria la seva primera co-producció internacional. I ho han fet de la millor manera possible: Posar al mestre Isao Takahata com a “productor artístic” o conseller en cap, per fer servir una expressió més nostrada.

theredturtle2

Només Takahata i Dudok saben quin ha estat el punt d’implicació del director d’obres mestres com “La Tumba de las Luciérnagas” a la pel·lícula i es pot aventurar que la paleta de colors de Dudok és més viva que fa disset anys, però el traç és el propi del director neerlandès, ell mateix deutor d’artistes orientals com el japonès Hasui Kawase.  A partir d’aqui, Ghibli va donar temps (prop de 10 anys de producció) i ha deixat fer a Dudok de Wit. I és que si a la productora japonesa varen quedar meravellats amb “Father and Daughter”, una historia senzilla sobre l’enyor i el pas del temps, l’essència s’havia de mantenir.

I “La Tortuga Roja” porta tota aquesta sensibilitat i senzillesa al llargmetratge de la millor manera possible. El punt de partida és senzill: Un home perdut a una illa deserta, que tracta de sobreviure i que inicia una relació especial amb una gran tortuga vermella. A partir d’aquí trobem una historia amb amor, família, naturalesa (amiga o salvatge) i el pas del temps. Sense diàlegs però on s’entén tot. L’aigua, la respiració o el vent queden a un pam de l’espectador. Dudok de Wit té una especial habilitat per mostrar els personatges a plans amples, panoràmics, representacions gairebé pictòriques de la immensitat que rares vegades es veuen al cinema d’animació, com a mínim no amb aquestes dosis de llum i colors especials, que combina amb fragments onírics monocromàtics igualment excelsos. És la conjunció (i no la suma) de tots els elements el que fa de “La Tortuga Roja” una de les experiències més creatives vistes en un cinema en molt de temps.

 

Apèndix visual: Aquest és “Father and Daughter“, el curtmetratge pel que Michäel Dudok de Wit es va endur el premi Oscar l’any 2000.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s