A “La La Land” s’hi poden posar objeccions però és un musical digne

LA LA LAND – (Estrenada com “La Ciudad De Las Estrellas”, Estats Units)

Dirigida per Damien Chazelle – 2017

Es possible que recordin que a “Dancer In The Dark”, de l’inefable Lars Von Trier, hi ha un moment on un personatge li retreu a la protagonista Selma la seva predilecció pels musicals, ja que “la gent no es posa a cantar i ballar al mig del carrer”. No recordo si la cita és literal, però quelcom similar es va sentir a la meva sessió de “La La Land”. “A partir de ahora cuando esté en un atasco me pondré a cantar y bailar”, va dir una dona jove rere meu.

Els musicals, doncs, són les pel·lícules on més qüestionem el seu verisme. Els mecanismes de manipulació no varien massa entre gèneres, però al musical l’observem amb microscopi. Només d’aquesta manera s’entenen els debats encesos cada vegada que un acapara l’atenció. Va passar amb la mencionada “Dancer In The Dark”,  “Moulin Rouge”, “Les Misêrables” i ara amb “La La Land”. I per molt que alguns debats siguin de broc gros, no deixen de ser necessaris. “La La Land” és un bon musical, més enllà d’alguns defectes, que en té.

lalaland2

La La Land” és una pel·lícula que, amb algunes inconsistències, és un digne representant del seu gènere. No té el punt trencador de “Dancer In The Dark” ni “Corazonada”, la imponent (i injustament tractada) obra musical de Francis Ford Coppola, de la que “La La Land” per moments en sembla una versió més accessible. Afortunadament, tampoc és aquell pastitx indigest anomenat “Moulin Rouge”. “La La Land” és un musical digne de ser admirat en pantalla gran, que té el punt nostàlgic adequat i el que és més important, coneix les seves limitacions. Ryan Gosling i Emma Stone són els protagonistes d’una pel·lícula que Damien Chazelle havia projectat abans que la interessant però desigual “Whiplash” (2014), i ho havia fet recuperant d’aquest títol a Miles Teller i amb Emma Watson com a protagonista femenina. Teller es va desdir del projecte mentre negociava el contracte i Watson va preferir “The Beauty and The Beast”. Qui sap quin grau de diferència haguéssim tingut amb uns altres protagonistes, però la sensació que tinc és que Gosling i Stone han condicionat de manera decisiva “La La Land”. I en la bona direcció.

El carisma i el talent interpretatiu de tots dos és innegable, més la primera qualitat en el cas de Gosling i la segona en el cas de Stone. En la combinació d’aquests elements, allò que generalment s’ha anomenat química, trobem un punt de frescor innegable. És prou evident que Gosling no passa de la correcció com a cantant, un aspecte en el que Stone, que ha arribat a interpretar a Broadway el personatge de Sally Bowles a “Cabaret”, és prou solvent. Potser això explica que les cançons tinguin un to més íntim que poderós, on les limitacions de Gosling quedin prou disfressades. I d’això Chazelle en fa virtut de necessitat, ja que el to melancòlic acaba esdevenint el fonament de “La La Land”, especialment reeixit en moments com l’esplèndida ‘City of Stars’. Si es pot fer un retret en aquesta direcció, seria dirigit a l’inici, el magnífic número amb l’embús de trànsit, deutor directe del Jacques Demy de “Las Señoritas de Rochefort. Un inici exuberant però que esdevé una incongruència amb la malenconia posterior de la resta de números, fins i tot els més animats.

Si hi ha algun altre punt qüestionable, més en un sentit discursiu que formal, seria el maniqueisme amb el que Chazelle tracta alguns dels temes de la pel·lícula. Parlo de les dicotomies entre puresa artística i comercialitat per una banda i èxit i fracàs per una altra. Els personatges semblen transitar pels respectius extrems d’aquests debats sense trobar una gamma de grisos. I això fa que alguns dels moments més dramàtics de “La La Land”, en essència els del segon terç de la pel·lícula, siguin els més desaprofitats del metratge. En tot cas, res que no pugui resoldre un tram final esplèndid, especialment el magnífic (i alhora tristíssim) imaginari que el pianista Sebastian (Gosling) fa de com podrien haver canviat moltes coses amb unes altres tries.

lalaland3

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s