Tom Hardy ha fet una sèrie a la seva mida amb acabats excel·lents

Taboo (Regne Unit)

  • Emesa per HBO España
  • Creada per Tom Hardy, Edward “Chips” Hardy i Steven Knight
  • 60 minuts per capítol

Fa uns anys, quan es llegia a la secció diària de cinema d’un diari que una pel·lícula era un producte pel lluïment de l’actor, aquesta afirmació era únicament despectiva. S’argumentava que la presència preeminent de cert actor o actriu anava en declivi del poder de la narració, de la qualitat del guió, del nivell de vistositat de la realització i amb una banda sonora rutinària. En l’època actual, quan sembla que tenim una relació diferent tant de lectura com d’interpretació de cinema però en especial amb les sèries, sembla que aquesta afirmació ha quedat obsoleta. Res més lluny de la veritat: Els productes per al lluïment encara existeixen i el cas que ens ocupa és clar. Però no necessàriament han de ser mal fets. Aquest no és el cas. “Taboo” potser no és immediata ni es digereix amb facilitat, però és de les noves experiències més gratificants de la televisió actual.

I és que “Taboo” és una serie feta pel lluïment de Tom Hardy. Por ser una afirmació massa categòrica, però certa en el sentit literal: l’actor britànic és el punt central de la sèrie, tant quan apareix en pantalla com quan no hi és. La diferència és que Hardy coneix els elements necessaris per fer-la lluir i els acabats són excel·lents.

taboo4Atticus (Stephen Graham)  i James Delaney (Tom Hardy)

“Taboo” no és una sèrie acomodatícia. Basada a principis del segle XIX, Hardy interpreta a James Keziah Delaney, el fill d’un mercant que, després d’haver-se donat per mort, reapareix quan s’està a punt d’executar el testament del seu pare.  Un testament que inclou unes terres properes a la frontera entre Estats Units i el Canadà, el control de les quals seria clau en la guerra entre l’imperi britànic i els incipients Estats Units d’Amèrica. L’aparició de Delaney trasbalsa els plans de l’imperi britànic, especialment de la Companyia de les Indies Occidentals, i s’estableix un joc d’aliances vaporoses, traïcions i interessos comercials, ja que Delaney vol aprofitar les terres per establir una línia de comerç que connecti amb la Xina. Mentre tot això passa, els fantasmes del passat no l’abandonen, en especial la relació amb el seu pare, la seva experiència traumàtica de viure a Àfrica i la relació incestuosa que mantenia amb la seva germanastra Zilpha (Oona Chaplin), ara casada i que veurà alterada la seva pau conjugal amb l’inesperat retorn del seu germanastre.

Sembla una descripció completa, però és només punt d’inici d’una sèrie amb molt terreny per les subtileses. Especialment dins el sentiment de culpa de Delaney en relació a la seva estada a l’Àfrica: Es dedueix que va ser partícip en el comerç d’esclaus, però també ha absorbit coneixements de bruixeria propis dels habitants originaris. A falta que les promeses dues temporades addicionals posin més context, Hardy aconsegueix fer que tots els seus actes tinguin una significació especial, un aire de misteri amb un component gairebé religiós: Delaney és vist com una mena de dimoni no tan sols pels seus enemics sinó fins i tot per alguna de la seva gent més propera.

Hardy ha fet, doncs, una sèrie complexa, però a la seva mida. Ha aprofitat les millors virtuts d’alguns dels seus títols més coneguts, i s’ha rodejat de gent de confiança. Està creada per Hardy en conjunció amb el director Steven i el mateix pare de l’actor, el dramaturg i guionista Edward “Chips” Hardy”. Knight i “Chips” Hardy, a més, són els responsables del guió. A més, Ridley Scott apareix com a productor, tot i que sembla que no ha tingut aportacions creatives.

Hardy no havia treballat mai amb el seu pare, però la idea original de “Taboo” la va comunicar al seu progenitor l’any 2009, poc després que l’actor de “El Caballero Oscuro Renace” interpretés el personatge de Bill Sykes a una producció televisiva de “Oliver Twist”. Amb Steven Knight, la relació entre tots dos és prou coneguda: A més d’aparèixer com a secundari a “Peaky Blinders”, Knight va dirigir a Hardy a la pel·lícula “Locke”, un altre producte amb un Hardy omnipresent i resultats esplèndids.

I és que la direcció d’actors funciona a la perfecció. La conjunció entre tots dos funciona en perfecta harmonia, en especial gràcies a un Hardy menys donat a la sobreactuació i que confirma la seva especial habilitat en modular veu (més enllà de l’accent geogràfic) i sons guturals en base a la naturalesa del personatge. Una menció especial també es mereix Oona Chaplin, que sap dibuixar amb delicadesa el turment interior d’una dona que no ha acabat d’enterrar la relació amb el seu germanastre. L’aparició sobtada de Delaney provoca a Zilpha un viatge de retorn cap a unes passions que creia amagades, i que tenen un clímax particular en una relació sexual que Zilpha i el seu germanastre mantenen “a distància”, en base a un encanteri africà invocat per Delaney, on Oona Chaplin fa una feina extraordinària per dotar a l’escena d’una sexualitat bruta i única.

Taboo - Ep 4

Lorna Bow (Jessie Buckley) i Zilpha Geary (Oona Chaplin)

“Taboo” té altres elements sòlids on recolzar-se, cas de la banda sonora i la fotografia, on tenim les proves completes del bon gust de Hardy. La fotografia (obra de Mark Patten) és extraordinària, plenament cinematogràfica amb grans plans amplis que donen un pes molt gran al paisatge, ja siguin boscos amb aires d’encanteris o la grisor del Londres de principis del segle XIX, a més d’emprar una gama de colors amb baixa saturació i un gust per emular una il·luminació natural. Quelcom que uniria “Taboo” amb un altre producte relacionat amb Hardy com la irregular “El Renacido”, que tenia en la cinematografia el seu millor refugi. I que també la podria contraposar amb “Peaky Blinders”, molt menys visual. Una altra diferència amb “Peaky Blinders” és la banda sonora: On la sèrie protagonitzada per Cillian Murphy busca un joc postmodern amb la conjunció de composicions pròpies i cançons contemporànies, “Taboo” torna a un terreny clàssic amb Max Richter, que crea un tema principal amb consistència com per flexionar-lo i relacionar-lo clarament amb els moments de més tensió, un emplaçament similar al que el mateix Richter ha fet amb el memorable tema principal de “The Leftovers”.

Els rumors que han rodejat “Taboo” diuen que Hardy ha perdut prop de dos milions de lliures en fer la sèrie. Si és veritat, com a mínim podrem arribar a la conclusió que Hardy sap com gastar els diners. Amb dues temporades més ja confirmades, quelcom per agrair.

taboo2

t

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s