Aquesta desconeguda sèrie japonesa és una obra mestra de l’animació i la millor herència deixada per “Twin Peaks”

PARANOIA AGENT

  • Disponible a Filmin
  • Creada per Satoshi Kon
  • 25 minuts per capítol. Es va emetre una temporada amb 13 capítols, emesa l’any 2004.

 

En el moment que començo a escriure aquest text manquen menys de 48 hores per l’esperat retorn de “Twin Peaks”. Els benaurats que hagin seguit aquest bloc hauran vist de manera gràfica la meva devoció per la sèrie, en base a l’encapçalat. La temptació que he tingut d’escriure un text sobre la influencia de la sèrie en l’atmosfera televisiva actual ha estat notable, però davant la proliferació d’articles sobre la sèrie, alguns de temàtica similar, he buscat ser més específic.

I és que la millor herència que ha rebut “Twin Peaks” en televisió és un secret japonès anomenat “Paranoia Agent”. Si, fragments de l’univers de Lynch han caigut en Damon Lindelof (“Lost” / “The Leftovers”), “Top of The Lake” o fins i tot les tendències paranormals de la primera temporada de “True Detective”, però cap arriba al nivell d’aquesta desconeguda obra mestra de Satoshi Kon, emesa originalment l’any 2004.

ParanoiaAgent1

El nom de Satoshi Kon és conegut per pel·lícules extraordinàries com “Millenium Actress” o “Paprika”. El director japonès, mort prematurament el 2011 a causa d’un càncer, també va tenir com Lynch la seva incursió heterodoxa al mon de la televisió. I els universos de tots dos comparteixen elements: Una particular visió onírica, una capacitat fora de sèrie per realitzar retrats complets en base a l’abstracció i una capacitat d’inventiva visual úniques.

A “Twin Peaks” Lynch va prendre l’estructura de les sèries policials que David Frost dominava i li va afegir una certa paròdia de les telenovel·les per crear un retrat despietat sobre els abusos soterrats a la joventut, en especial a les noies amb la fatxada de reines del balls d’institut i en realitat víctimes d’un masclisme rural, furtiu i cruel. Amb el seu component sobrenatural, Lynch va expressar el subconscient fosc d’una societat encantada d’haver-se conegut. A “Paranoia Agent” trobem molts paral·lelismes: Si amb Lynch el punt d’inici és l’assassinat d’una noia jove, a “Paranoia Agent” és l’aparició misteriosa d’un noi adolescent que va donant pallisses amb un bat de beisbol daurat. I aviat la sèrie ens porta on viatja el subconscient del seu creador, a veure quines són les conseqüències dels actes, molt més enllà de la pura investigació policial. El noi del bat daurat és converteix en el catalitzador d’una sèrie de conflictes més profunds, ja que dels seus actes, tan violents com aparentment banals, en sorgeixen discursos sobre la incomunicació, la personalitat múltiple, la fascinació per la mort (expressada en un magnífic i sec episodi sobre el suïcidi) o fins i tot la repressió sexual.

Hi ha encara més elements en comú que haurien de despertar l’interès dels seguidors de Lynch, cas de la fusió de Kon amb el seu músic de capçalera, en aquest cas el veterà músic electrònic Susumu Hirasawa, que mostra una compenetració amb Kon digne del tàndem Lynch / Angelo Badalamenti. O també un sentit del temps que defuig la cronologia i s’endinsa en la circularitat, dominada per Kon amb la mateixa habilitat que Lynch té a  “Lost Highway” o “Blue Velvet”.

Sigui per influència de Lynch o per ser una sèrie fascinant, “Paranoia Agent” mereix una visita. No és fàcil entrar-hi, però un cop a dins et porta fins a llocs on la televisió no s’atreveix a anar de visita. Una petita i desconeguda obra mestra.

paranoiaagent3

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s